Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Una biografia política.

Títol: Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Una biografia política
Autor: Fermí Rubiralta i Casas
Editorial: Editorial Afers
Col·lecció: Personatges
Pàgines: 275
Format: 21cm x 14,3cm

Daniel Cardona i Civit (1890-1943) és, sens dubte, junt a Francesc Macià, el personatge més destacat del separatisme, l’etapa inicial de l’independentisme català des del seu origen fins als primers anys de la dècada de 1940.

Daniel Cardona contribuí decisivament a fundar les dues organitzacions polítiques més importants de la singladura històrica de l’ independentisme català, Estat Català i Front Nacional de Catalunya.

Defensor tota la seva vida d’un nacionalisme apolític i intransigent, Cardona fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936, respectat pels seus veïns, i, en general, amb gran prestigi a tot el Baix Llobregat, exemple d’honestedat enmig d’un ambient d’interessos personals i de corrupció, i líder indiscutible d’una formació com Nosaltres Sols! estructurada al seu redós a partir de la fidelitat personal, la fèrria disciplina i l’obediència i fe gairebé cega al seu principal dirigent.

Al mateix temps, Daniel Cardona ha esdevingut el principal i obligat referent del nacionalisme insurreccional català. Conseqüent amb la idea que aquesta era la via indefugible per a aconseguir un veritable trencament “de les cadenes de la dominació espanyola”, maldà per utilitzar la lluita armada no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i el franquisme, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.

Més agitador que polític, des de la seva participació el 1912 com a col·laborador de Renaixement, el seu nom quedà lligat a capçaleres històriques com Cu-cut!, La Tralla, Nova Catalunya o El Diari de Barcelona, i el seu conegut pseudònim de Vibrant, unit a empreses periodístiques com L’Estat Català, Som!.., Nosaltres Sols! o Ferms! Màxim encarregat de l’Oficina de Redacció i Propaganda quan es formi Estat Català, arrodoní el seu paper de principal publicista del separatisme amb opuscles com el Catecisme Patriòtic o el Manual del Legionari, contribuint a popularitzar lemes com el de Per la Pàtria i la Llibertat, i publicant llibres com La Batalla (1923) o Res de nou al Pirineu (1933).